suus ENTREVISTES

“Vam ser els primers immigrants de Berrós i som la parella més vella que encara hi viu”

Nom complet: Natividad Gerotina Bringuè
Edat actual: vuitanta-sis anys
Estat social: Casada

Natividad i Baldomero, amb 86 i 94 anys, són la parella mès vella que encara viu al poble de Berrós Jussà. Aquesta entrevista està feta a Natividad (“Nati”). Tot i que ella ja era procedent de Berrós i va nèixer aquí, va estar cinquanta nou anys fora del poble.

D'on és? De Berrós.

Hi tenia familia que hi vivia des de sempre? Sí, el meu pare, Manuel Gerotina i la meva mare, Rita Bringué.

Quin any va nèixer? Quina edat té ara? Vaig nèixer el 22 de maig del 1922. Ara ja tinc 86 anys.

De que treballaven els seus pares? Eren pagesos.

Vostè treballava o anava a l'escola? Vaig anar a l'escola fins als catorze anys, quan va arribar la guerra, el 1936, vaig anar a treballar de criada a Espot.

Tenia germans i germanes? Sí, erem erem cinc germanes i un germà. Ara tinc una germana.

A què jugaven? A saltar a corda, a fet i amagar i a “palet” (equivalent a l'actual xerranca)

La casa era seva? Qui hi vivia? Sí, la casa (casa Jaume) era nostra, hi viviem els pares i els germans.

Quines costums tenien, hi havia alguna festa en concret? Hi havia poques festes, no tant com ara. Una festa ja era anar a missa. Cada dia anavem a pasturar les vaques...

Quina era la seva situació econòmica? Hi havia pocs diners, una situació econòmica baixa.

Qui va decidir marxar? Jo! Em vaig casar als divuit anys, i vam anar a viure a Escaló, allà vam viure dotze anys. Al 1953 vam anar a Lleida. Vam viure a Lleida, al “vivero” a la casa forestal (actual Vallcalent). Jo m'encarregava de la casa i de la emissora. Veníem plantes. Vam tenir quatre filles i un fill. Al jubilar nos vam comprar un piset a Lleida. Allò era com la presó per nosaltres. Llavors al 1982, un any després, vam comprar l'antiga escola a Berrós i ens hi vam traslladar.

Va tornar després de tants anys, perquè? Per la tranquilitat... No pots estar tranquil amb un pis de Lleida, a mès a ell li costa baixar les escales, no podría! Ara aquell pis el té el fill.

Al venir, van tenir algun problema? No, no. El transport i la mudança els va pagar l'oficina.

La seva situació econòmica ha millorat des de llavors? Bé, les pensions milloren, tot es qüestió d'anar tirant.

Com va la vida aquí al cap de tants anys? Bé. Els fills i nets venen cada quinze dies, i nosaltres tot i que no baixem mai, estem molt bè. Tampoc no necessitem baixar. Es nota l'edat però es pot passejar tranquilament pel mig de la carretera... I a mès encara estem junts.

Moltes gràcies per tot, ja li passarè una copia.

“ Crec que buscàvem aventura, canvi... “

Nom complet: Jacob Anne Martin van Noort
Edat actual: quaranta-set anys
Estat social: dona

Jaco i Franka són els únics immigrants del poble que van venir de fora d' Espanya. Segons Jaco la seva situació económica era millor a Holanda, peró diu que aixó no li importa perquè la vida aquí “ja ho compensa, m'agrada tal i com és”.

D'on és? Benthuizen (Holanda)

Hi tenia familia que hi vivia des de sempre? Sí. Els meus pares i avis.

Quin any va nèixer? 16 abril, 1960.

Quina edat té ara? Tinc 47 anys.

De que treballaven els seus pares? La meva mare s'ocupava de la casa i el meu pare era cap de la direcció interna d'un gran laboratori.

Tenia germans i germanes? Sí, Jan (germà) i Marian (germana)

I amics? Encara els conserva? Sí, els tinc i la majoria els conservo.

A què jugaven? Futbol, pujar als abres, escacs, monopoli, però tant com podiem jugavem fora.

La casa era seva? Qui hi vivia? Sí, hi viviem la meva família. La casa del costat tambè era nostra i hi vivia la meva àvia.

Quines costums tenien, hi havia alguna festa en concret?Celebravem “Sinterklaas” (equivalent als reis) amb molta xocolata i dolços, i “koninginnedag” (dia de la reina) amb molts jocs al carrer i mercat.

Quina era la seva situació econòmica? “Bien” no erem rics pero estàvem bè. En aquella época holanda s'estava enriquint considerablement.

Fins a quina edat va anar a l'escola? Fins als dotze primària, fins als divuit secundaria. El que llavors era normal.

A quina edat va marxar de casa? Als divuit.

Quina carrera va fer? Ingenier d'agronomia, esp. economia de països en vies de desenvolupament.

De que va treballar? Cap d'obres i cap del departament arquitectònic, ja que m'havien demanat de adquirir l'empresa de la família, que era de construccions.

Qui va decidir marxar? Quin any? A on inicial ment? Perquè? El 1992, vam decidir junts (jo i la meva dona) de marxar a Espanya. Vam estar dos anys buscant una casa en les condicions que volíem i el 1994 vam comprar la casa a Berrós. Crec que buscàvem aventura, canvi... Estava enamorat de les muntanyes, vaig acabar una mica cansat de la feina, com en un carreró sense mès sortida.

Té fills? Sí, tres: Tim, Joep i Suus.

Al venir, va tenir algun problema d'adaptació? Sí, perque no teniem aigua! Tot i que sempre he estat considerat com el estranger “raro”, però tambè ho soc. La llengua ja la savia un amica, ja que vaig anar al sud d'Amèrica.

La seva situació econòmica ha millorat? No. Anem de Guatemala a Guatapeor. A Holanda els dos teníem una bona feina i diners suficients. Però aquí estem tant bè, que aquesta petita baixada econòmica que vam tenir no ens importa molt.

Està bè al pallars? Sí, i tant. Es clar que la vida aquí té els seus inconvenients, però guanyen els avantatges, a mès les coses van millorant. Al principi ni tant sols teníem aigua.

Tornaria a Holanda? No, de moment estic segur que no, peró no puc mirar el futur. Potser canviaré d'opinió.

Moltes gràcies. Per últim podria donar l'opinió sobre l'entrevista? “Cool”. M'ha semblat bè.

“Tenia clar que volia venir al Pallars, i vaig trobar la casa a Berrós”

Nom complet: Priscila Gonzàlez García.
Edat actual: Trenta-sis anys

La priscila va venir al Pallars el 2002. Al principi es va instal.lar a València, on la van acceptar bè, però la casa la llogava. El 2004 va venir a viure a Berròs. La rebuda va ser bona, i segons diu: “Em faig bè amb tothom”

D'on és vostè? De Premià de mar ( a uns 20km de Barcelona)

Hi tenia familia que hi vivia des de sempre? Sí. El meu pare i la seva família. La meva mare era d'Almeria.

Quin any va nèixer? Vaig nèixer el 1972.

Quina edat té ara? Tinc 36 anys.
De que treballaven els seus pares?La meva mare era mestra. El meu pare va morir.
Tenia germans i germanes? Sí, un germà.
I amics? Encara els conserva? Sí, els tinc i els conservo.
La casa era seva? Sí, la casa era nostra.
Qui hi vivia? Hi vivíem la meva família (jo, els pares i el germà).

Quina era la seva situació econòmica? Bona.

Fins a quina edat va anar a l'escola? Vaig anar fins l' universitat.

Quina carrera va fer? Economia.

A quina edat va marxar de casa? Als vint-i-cinc.

Qui va decidir marxar? Jo! Estava farta de Barcelona, i tenia clar de voler venir al Pallars... Volia viure a la muntanya, al Pirineu, però ni a la Cerdanya ni a la Val d'Aran... Ja coneixia la zona i vaig dir “ si trobo feina em quedo, sinò res” i vaig tenir sort.

Es considera neorural (en el sentit que els neorurals són persones de diversa procedència urbana que decideixen establir-se al poble)? No, tot i que jo vaig venir de la ciutat al poble, jo no sóc d'aquests... No tenia cap interès en el sector turístic.

Va trobar feina aquí? Sí, al cap de quinze dies vaig trobar feina a Finques Planes, i fins ara... encara em dura.

La seva situació econòmica ha millorat o empitjorat? Mès o menys igual, tot i que ara treballo menys hores.

Va tenir problemes d'integració? No, la gent de València i Berròs era molt oberta. A Esterri però, va costar mès... Al principi tothom em mirava com dient “Qui és aquesta?”

Podria dir els avantatges i inconvenients de Barcelona i Berròs? Buscava tranquilitat i Barcelona era una bogeria... L'inconvenient d'aquí són els serveis sanitaris i públics, però s'està bè.

Tornaria a Premià? No, aquí estic molt bè, la veritat es que pujo molt poc... Sol a les vacances.

Moltes gràcies. Per últim podria donar l'opinió sobre l'entrevista? Gràcies a tu. M'ha semblat bè, tampoc has fet cap pregunta indiscreta...