Treball de les Migracions al Pallars de Noèlia Cambres Palau

Índex:

1-Introducció


2-L’entrevista

2.1-Entrevista a Montserrat Gracia Fabregat
2.2-Abans de marxar
2.3-Els primers temps
2.4-La vida al cap dels anys

3-La immigració al Pallars


4-Habitants d’Espot


Introducció


En el crèdit variable d’immigració al Pallars a 2n d’ESO ens varen manar què féssim aquest treball d’immigració. Aquest treball està fet a base de un treball de camp, buscant una immigrant que em pogués donar informació de la seva vida, a través de fonts orals. Aquestes fonts son trasmesses oralment. En el meu cas només he fet servir fonts orals en la entrevista, ja que les altres coses les tenia escrites en informació.

Aquest treball tracta sobre l’immigració què hi ha hagut al Pallars durant aquests anys, si n’hi ha hagut molta o poca, d’on son, de què treballen etc. S’explica la vida de una immigrant Barcelonessa que va venir fa anys, així es pot sentir desde més a prop com viuen aquestes persones. Després de l’entrevista s’explica resumint com ha estat la vida de Montse Gracia. Aquest es un tema important ja que ens afecta a tots, perquè cada any venen més immigrants a viure a Catalunya, i al Pallars.

En el final del treball hi ha les piràmides d’edats d’Espot, un poble de la Vall d’Aneu (Pallars Sobirà). Així es pot comparar la gent que ha marxat i que ha vingut al cap dels anys. En l’any 2008 encara està venint gent, pero no he pogut aconseguir la piràmide de l’any 2007, però mentrestant, hi viuen les persones de la piràmide.

L’entrevista:

2.1 L’Entrevista Montserrat Gracia Fabregat

“Em sento molt integrada aquí, al Pallars”


Montserrat Garcia Fabregat a la seva casa al Pallars

Monsterrat Garcia Fabregat de 71 anys i en fa 19 què viu al Pallars. Viu sola en la seva casa. En general està contenta de viure aquí al Pallars, hi ha moltes coses què li agraden i que li porten records.


1- N.C: Quina es la seva ciutat natal?

M.G: Barcelona ciutat, i vaig créixer allí.

2- N.C: En quin any va néixer?

M.G: Al 1936

3- N.C: En quin any va anar a viure al Pallars?

M.C: Anar a viure...no m’he recordo bé, restant els anys que fa que visc aquí...dons al 1988

4- N.C: I quants anys fa llavors que viu al Pallars?

M.G:Fa 19 anys , però en fa més que estic venint aquí al Pallars, que estic fixa vivint aquí aquests anys, 19, però que voltem per el Pallars fa 49 anys.

5- N.C: Té altres germans o parents vivint al Pallars?

M.G: Aquí al Pallars una filla i una néta, que viuen també en aquest poble, però els altres fill estan a Barcelona amb els meus altres néts.

6- N.C: Va ser gràcies a ells que vas venir aquí?

M.G: No, Primer vaig venir jo, i després varen venir elles.

7- N.C: Vius amb més persones a casa teva?

M.G: No, visc jo sola.

8- N.C: Perquè vas prendre la decisió d’anar a viure al Pallars?

M.G: Perquè quan em vaig retirar de la feina, era un lloc què venia sempre de vacances i m’agradava molt, i llavors em va entusiasmar quedar-me a viure aquí, hi havia coses que m’agradaven, a més en aquella època els avis es van morir, els fills es van independitzar, i per estar sols a Barcelona varem dir, pugem al Pallars que tenim bons records d’allí.

9- N.C: Havies estat abans al Pallars?

M.G: Ui, sí, fa molts anys que pujo per el Pallars, venia amb la meva família, amb el meu marit i els 2 fills petits

10- N.C: Els teus fills han nascut o crescut al Pallars?

M.G: No, no però han pujat molt des de que eren petits, i la que s’ha criat al Pallars és la meva néta, què va venir quant tenia només 5 mesos, el que ha fet que estigui adaptada aquí, i encara s’està criant, què es molt jove.

11- N.C: En arribar, vas trobar un habitatge adequat?

M.G: Sí, no em va costar trobar-lo perquè ja el teníem des de feia molt temps, veníem aquí a estiuejar amb la família.

12- N.C: Els primers dies vivint al Pallars, com et senties?

Estupenda, m’encantava, m’agradava sobretot per el riu, perquè el meu marit era pescador, i també el paisatge. Quant vàrem venir teníem ganes de conèixer tots els racons i fèiem moltes excursions, anàvem a pescar i ens emportàvem el dinar

13- N.C: Et va costar fer amics aquí al Pallars?

M.G: Gens ni mica, vaig tindre una bona relació des de el començament, molt bona relació.




14- N.C: Ara et sens integrada aquí, o te’n tornaries cap a la teva ciutat?

M.G: Estic molt integrada aquí, però me’n entorno cap a la meva ciutat, me’n entornaré quan sigui més gran, més vella, llavors vull tornar a Barcelona.

15- N.C: Què es el que més t’agrada del Pallars?

M.G: La naturalesa, els seus rius, el paisatge verd...es el què més m’agrada del Pallars Sobirà.

16- N.C: Quina avantatges i desavantatges hi trobes aquí?

M.G: D’avantatges la tranquil·litat, molta tranquil·litat i que s’hi està molt bé, i de desavantatges en el meu cas el transport, perquè soc gran i per bellugar-me em costa, em costa bastant, haig de dependre sempre d’un o altre.

17- N.C: De què treballaves? Vas trobar feina aquí?

M.G: Treballava amb figures de porcellana, tenia la botiga i el taller, i treballava moltes hores al dia, però estava bé. I quant vaig arribar aquí ja estava jubilada.

18- N.C: La teva vida et va millor, pitjor, o igual que abans de marxar?

M.G: Igual, bé, va transcorrent amb les coses bones i dolentes que porta la vida mateixa.

19- N.C: Com ha canviat la teva vida al haver vingut a viure aquí?

M.G: Em va canviar per bé, per la tranquil·litat, i la meva salut, el clima em va anar molt bé.

20- N.C: Vas de vegades al lloc on vivies abans?

M.G: Sí, no hi vaig les vegades que voldria però hi haig de baixar per els metges, o per visitar la família, el meu germà o els fills, llavors hi vaig sempre.

21- N.C: Què en van pensar les persones de la teva ciutat de què marxessis?

M.G: Ui, pensaven que estava boja, deien que me’n anava molt lluny, que trigaria a veure’ls però després ja no ho pensaven, van veure que jo estava molt més bé per la salut, i ells també van estar més tranquils, però quan neva em telefonen sempre i diuen que dec tenir molt fred, però els hi dic que aquí no en passem de fred, estan a casa amb la calefacció, a dins de casa s’hi està bé.

22- N.C: T’ha agradat que et fes l’entrevista o t’has sentit incòmoda?

M.G: No, m’ha encantat que em fessis l’entrevista, m’ha agradat molt.


2.2-Abans de marxar:

En aquella època, Montserrat tenia una botiga de porcellana, primer tenia un taller, en el què hi treballaven moltes hores. Tenia fills petits. La seva vida era molt tranquil·la. Montserrat va treballar molt fins a la jubilació, què es quan va venir a viure al Pallars, ella opina què la seva vida es molt senzilla. El viatge no li va costar gens, en aquella època, els avis se l’hi van morir i els fills es van independitzar. I es van quedar sols ella i el seu marit, i pensar què per estar sols a Barcelona, era millor pujar a Llavorsí, al Pirineu, què es on varen fer vacances i van passar bones estones. Es van decidir quedar-se aquí i els hi anat prou bé. El aire d’aquí troben què es més sa que el de la ciutat.

2.3-Els primers temps:

Els primers temps eren perfectes perquè varen fer un munt d’excursions. Llavors encara eren bastant joves i tenien moltes ganes de conèixer tots els racons del Pirineu, i molts dies anaven per les muntanyes, fent excursions i emportant-se el dinar. També varen anar a pescar. Per ells era perfecte. Més tard vàren venir la filla i la néta a viure, i també els hi va anar bé.

2.4-Al cap dels anys:

Al cap dels anys, tot anava bé, la seva neta i filla varen venir a viure al Pallars, encara què en un pis separat, però al mateix poble. Montse s’ha integrat aquí i li agrada el Pallars. Ara continua vivint aquí, encara què al cap de uns anys, cuan sigui més gran, se’n tornarà cap a Barcelona. De moment creu que la vida aquí li va bé per a la salud, i creu que a l’hivern tampoc fa tan fred, estant a casa amb la calefacció.

La immigració al Pallars




En les comarques del Barcelonès, els immigrants han anat disminuint, mentre que en el Pallars i l’alt Pirineu, han anat augmentant. La majoria d’aquests immigrants son bolivians, equatorians, romanesos i àrabs. En les zones rurals poc poblades del Pirineu, aquests immigrants troben feina, i treballen en hotels, restaurants, en el manteniment de les instal·lacions de les pistes d'esquí i en la construcció. Els immigrants s’han repartit per tot el territori Pallarès. En aquests pobles en què s’instal·len, la gent no està acostumada a rebre molts immigrants, però hi ha molts immigrants què opten per tornar al país d’origen últimament.

En el balanç de 2006, en els municipis de Barcelona, ha baixat el nombre d’estrangers empadronats, i hi ha agut increments significatius a les terres del Pallars i l’Alt Pirineu, àrees en què els immigrants no hi acostumaven a anar.

En el Pallars Jussà, es on a crescut més la immigració, un 66%, al 2006 hi havien 929 immigrants i al 2007 ja eren 1543. En canvi al Pallars Sobirà la immigració ha crescut un 22%.

Sort ha cridat a 92 immigrants empadronats per renovar la seva inscripció en el registre municipal, els que no acudeixin seran donats de baixa al padró. En aquest poble hi ha hagut un fort moviment de la immigració, hi resideixen 625 immigrants actualment (un 24% de la població) dels més de 2600 habitants què viuen a Sort. La majoria d’immigrants son romanesos.

La vida de molts immigrants es pot dir què es bastant trista. N’hi ha que no saben ni la edat què tenen per exemple. L’únic que els importa es guanyar diners, i poder viure, també poder alimentar a la seva família, que s’han de quedar al país d’origen. Una de les feines més penoses en què es veuen sotmeses moltes immigrants es a la feina de prostituta, moltes son enganyades per gent que els hi promet riquesa, i després els fa treballar d’això. Els nens petits i adolescents es dediquen a robar per poder viure, alguns viuen en barracons i per els carrers.

Habitants d’Espot: