

A Catalunya, les migracions més importants s'han produït als anys 20, 60 i en els últims anys sobretot.
Als anys 60, el percentatge de migració era d'un 52,8%. Actualment, en l'ultim segle, aquesta xifra ha pujat fins als 90,8%. Això indica una diferència realment molt gran d'un 38%.
En aquests última anys, com ja he dit anteriorment, la migració es basa en gent que ve de països subdesenvolupats. Concretament: Catalunya i la resta d'Espanya estan rebent un alt percentatge de persones procedents de Pakistan, Marroc, Centre i Sud Amèrica, Est d'Europa, Índia, Xina...
Aquesta gent ve amb l'intent d'aconseguir feina, i per tant diners, tot i que la majoria de vegades no és tant fácil com sembla, ja que una part important d'aquests immigrants han passat, o estan passant, per situacions difícils.
Majoritariament el Pallars és el mateix cas: gent de països subdesenvolupats, tot i que tambè hi ha hagut gent que emigrava d'una ciutat a un poble. Aquests són els anomenats Neorurals (Persones de diversa procedència urbana que decideixen establir-se al poble). Aquests neorurals fan que la vida en els petits pobles del Pallars Sobirà recuperin la vida, una vegada perduda quan la gent va anar a buscar feina a la ciutat. Els neorurals, normalment persones joves atretes per el sector turístic i els esports d'aventura, on és fàcil trobar feina.
Com es pot observar en la gràfica anterior, la migració és més gran, cosa que ha comportat a tractar-la diferent. Les migracions per elles mateixes no són bones ni dolentes, sinó que el resultat dependrà de l'ús que en faci: la capacitar d'acollida del país i la d'adaptació per part dels immigrants. Tot i això, actualment, el 42% d'espanyols troba que hi ha “massa” emigrants: algunes causes poden ser que el 45% dels immigrants treballa en economia submergida, hi ha un milió d'immigrants sense papers i 300.000 demanant solicitud...
La mès important, però, és que :
En els darrers tres segles la població catalana s'ha doblat 4 vegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada