suus ENTREVISTES

“Vam ser els primers immigrants de Berrós i som la parella més vella que encara hi viu”

Nom complet: Natividad Gerotina Bringuè
Edat actual: vuitanta-sis anys
Estat social: Casada

Natividad i Baldomero, amb 86 i 94 anys, són la parella mès vella que encara viu al poble de Berrós Jussà. Aquesta entrevista està feta a Natividad (“Nati”). Tot i que ella ja era procedent de Berrós i va nèixer aquí, va estar cinquanta nou anys fora del poble.

D'on és? De Berrós.

Hi tenia familia que hi vivia des de sempre? Sí, el meu pare, Manuel Gerotina i la meva mare, Rita Bringué.

Quin any va nèixer? Quina edat té ara? Vaig nèixer el 22 de maig del 1922. Ara ja tinc 86 anys.

De que treballaven els seus pares? Eren pagesos.

Vostè treballava o anava a l'escola? Vaig anar a l'escola fins als catorze anys, quan va arribar la guerra, el 1936, vaig anar a treballar de criada a Espot.

Tenia germans i germanes? Sí, erem erem cinc germanes i un germà. Ara tinc una germana.

A què jugaven? A saltar a corda, a fet i amagar i a “palet” (equivalent a l'actual xerranca)

La casa era seva? Qui hi vivia? Sí, la casa (casa Jaume) era nostra, hi viviem els pares i els germans.

Quines costums tenien, hi havia alguna festa en concret? Hi havia poques festes, no tant com ara. Una festa ja era anar a missa. Cada dia anavem a pasturar les vaques...

Quina era la seva situació econòmica? Hi havia pocs diners, una situació econòmica baixa.

Qui va decidir marxar? Jo! Em vaig casar als divuit anys, i vam anar a viure a Escaló, allà vam viure dotze anys. Al 1953 vam anar a Lleida. Vam viure a Lleida, al “vivero” a la casa forestal (actual Vallcalent). Jo m'encarregava de la casa i de la emissora. Veníem plantes. Vam tenir quatre filles i un fill. Al jubilar nos vam comprar un piset a Lleida. Allò era com la presó per nosaltres. Llavors al 1982, un any després, vam comprar l'antiga escola a Berrós i ens hi vam traslladar.

Va tornar després de tants anys, perquè? Per la tranquilitat... No pots estar tranquil amb un pis de Lleida, a mès a ell li costa baixar les escales, no podría! Ara aquell pis el té el fill.

Al venir, van tenir algun problema? No, no. El transport i la mudança els va pagar l'oficina.

La seva situació econòmica ha millorat des de llavors? Bé, les pensions milloren, tot es qüestió d'anar tirant.

Com va la vida aquí al cap de tants anys? Bé. Els fills i nets venen cada quinze dies, i nosaltres tot i que no baixem mai, estem molt bè. Tampoc no necessitem baixar. Es nota l'edat però es pot passejar tranquilament pel mig de la carretera... I a mès encara estem junts.

Moltes gràcies per tot, ja li passarè una copia.

“ Crec que buscàvem aventura, canvi... “

Nom complet: Jacob Anne Martin van Noort
Edat actual: quaranta-set anys
Estat social: dona

Jaco i Franka són els únics immigrants del poble que van venir de fora d' Espanya. Segons Jaco la seva situació económica era millor a Holanda, peró diu que aixó no li importa perquè la vida aquí “ja ho compensa, m'agrada tal i com és”.

D'on és? Benthuizen (Holanda)

Hi tenia familia que hi vivia des de sempre? Sí. Els meus pares i avis.

Quin any va nèixer? 16 abril, 1960.

Quina edat té ara? Tinc 47 anys.

De que treballaven els seus pares? La meva mare s'ocupava de la casa i el meu pare era cap de la direcció interna d'un gran laboratori.

Tenia germans i germanes? Sí, Jan (germà) i Marian (germana)

I amics? Encara els conserva? Sí, els tinc i la majoria els conservo.

A què jugaven? Futbol, pujar als abres, escacs, monopoli, però tant com podiem jugavem fora.

La casa era seva? Qui hi vivia? Sí, hi viviem la meva família. La casa del costat tambè era nostra i hi vivia la meva àvia.

Quines costums tenien, hi havia alguna festa en concret?Celebravem “Sinterklaas” (equivalent als reis) amb molta xocolata i dolços, i “koninginnedag” (dia de la reina) amb molts jocs al carrer i mercat.

Quina era la seva situació econòmica? “Bien” no erem rics pero estàvem bè. En aquella época holanda s'estava enriquint considerablement.

Fins a quina edat va anar a l'escola? Fins als dotze primària, fins als divuit secundaria. El que llavors era normal.

A quina edat va marxar de casa? Als divuit.

Quina carrera va fer? Ingenier d'agronomia, esp. economia de països en vies de desenvolupament.

De que va treballar? Cap d'obres i cap del departament arquitectònic, ja que m'havien demanat de adquirir l'empresa de la família, que era de construccions.

Qui va decidir marxar? Quin any? A on inicial ment? Perquè? El 1992, vam decidir junts (jo i la meva dona) de marxar a Espanya. Vam estar dos anys buscant una casa en les condicions que volíem i el 1994 vam comprar la casa a Berrós. Crec que buscàvem aventura, canvi... Estava enamorat de les muntanyes, vaig acabar una mica cansat de la feina, com en un carreró sense mès sortida.

Té fills? Sí, tres: Tim, Joep i Suus.

Al venir, va tenir algun problema d'adaptació? Sí, perque no teniem aigua! Tot i que sempre he estat considerat com el estranger “raro”, però tambè ho soc. La llengua ja la savia un amica, ja que vaig anar al sud d'Amèrica.

La seva situació econòmica ha millorat? No. Anem de Guatemala a Guatapeor. A Holanda els dos teníem una bona feina i diners suficients. Però aquí estem tant bè, que aquesta petita baixada econòmica que vam tenir no ens importa molt.

Està bè al pallars? Sí, i tant. Es clar que la vida aquí té els seus inconvenients, però guanyen els avantatges, a mès les coses van millorant. Al principi ni tant sols teníem aigua.

Tornaria a Holanda? No, de moment estic segur que no, peró no puc mirar el futur. Potser canviaré d'opinió.

Moltes gràcies. Per últim podria donar l'opinió sobre l'entrevista? “Cool”. M'ha semblat bè.

“Tenia clar que volia venir al Pallars, i vaig trobar la casa a Berrós”

Nom complet: Priscila Gonzàlez García.
Edat actual: Trenta-sis anys

La priscila va venir al Pallars el 2002. Al principi es va instal.lar a València, on la van acceptar bè, però la casa la llogava. El 2004 va venir a viure a Berròs. La rebuda va ser bona, i segons diu: “Em faig bè amb tothom”

D'on és vostè? De Premià de mar ( a uns 20km de Barcelona)

Hi tenia familia que hi vivia des de sempre? Sí. El meu pare i la seva família. La meva mare era d'Almeria.

Quin any va nèixer? Vaig nèixer el 1972.

Quina edat té ara? Tinc 36 anys.
De que treballaven els seus pares?La meva mare era mestra. El meu pare va morir.
Tenia germans i germanes? Sí, un germà.
I amics? Encara els conserva? Sí, els tinc i els conservo.
La casa era seva? Sí, la casa era nostra.
Qui hi vivia? Hi vivíem la meva família (jo, els pares i el germà).

Quina era la seva situació econòmica? Bona.

Fins a quina edat va anar a l'escola? Vaig anar fins l' universitat.

Quina carrera va fer? Economia.

A quina edat va marxar de casa? Als vint-i-cinc.

Qui va decidir marxar? Jo! Estava farta de Barcelona, i tenia clar de voler venir al Pallars... Volia viure a la muntanya, al Pirineu, però ni a la Cerdanya ni a la Val d'Aran... Ja coneixia la zona i vaig dir “ si trobo feina em quedo, sinò res” i vaig tenir sort.

Es considera neorural (en el sentit que els neorurals són persones de diversa procedència urbana que decideixen establir-se al poble)? No, tot i que jo vaig venir de la ciutat al poble, jo no sóc d'aquests... No tenia cap interès en el sector turístic.

Va trobar feina aquí? Sí, al cap de quinze dies vaig trobar feina a Finques Planes, i fins ara... encara em dura.

La seva situació econòmica ha millorat o empitjorat? Mès o menys igual, tot i que ara treballo menys hores.

Va tenir problemes d'integració? No, la gent de València i Berròs era molt oberta. A Esterri però, va costar mès... Al principi tothom em mirava com dient “Qui és aquesta?”

Podria dir els avantatges i inconvenients de Barcelona i Berròs? Buscava tranquilitat i Barcelona era una bogeria... L'inconvenient d'aquí són els serveis sanitaris i públics, però s'està bè.

Tornaria a Premià? No, aquí estic molt bè, la veritat es que pujo molt poc... Sol a les vacances.

Moltes gràcies. Per últim podria donar l'opinió sobre l'entrevista? Gràcies a tu. M'ha semblat bè, tampoc has fet cap pregunta indiscreta...

Treball de les Migracions al Pallars de Noèlia Cambres Palau

Índex:

1-Introducció


2-L’entrevista

2.1-Entrevista a Montserrat Gracia Fabregat
2.2-Abans de marxar
2.3-Els primers temps
2.4-La vida al cap dels anys

3-La immigració al Pallars


4-Habitants d’Espot


Introducció


En el crèdit variable d’immigració al Pallars a 2n d’ESO ens varen manar què féssim aquest treball d’immigració. Aquest treball està fet a base de un treball de camp, buscant una immigrant que em pogués donar informació de la seva vida, a través de fonts orals. Aquestes fonts son trasmesses oralment. En el meu cas només he fet servir fonts orals en la entrevista, ja que les altres coses les tenia escrites en informació.

Aquest treball tracta sobre l’immigració què hi ha hagut al Pallars durant aquests anys, si n’hi ha hagut molta o poca, d’on son, de què treballen etc. S’explica la vida de una immigrant Barcelonessa que va venir fa anys, així es pot sentir desde més a prop com viuen aquestes persones. Després de l’entrevista s’explica resumint com ha estat la vida de Montse Gracia. Aquest es un tema important ja que ens afecta a tots, perquè cada any venen més immigrants a viure a Catalunya, i al Pallars.

En el final del treball hi ha les piràmides d’edats d’Espot, un poble de la Vall d’Aneu (Pallars Sobirà). Així es pot comparar la gent que ha marxat i que ha vingut al cap dels anys. En l’any 2008 encara està venint gent, pero no he pogut aconseguir la piràmide de l’any 2007, però mentrestant, hi viuen les persones de la piràmide.

L’entrevista:

2.1 L’Entrevista Montserrat Gracia Fabregat

“Em sento molt integrada aquí, al Pallars”


Montserrat Garcia Fabregat a la seva casa al Pallars

Monsterrat Garcia Fabregat de 71 anys i en fa 19 què viu al Pallars. Viu sola en la seva casa. En general està contenta de viure aquí al Pallars, hi ha moltes coses què li agraden i que li porten records.


1- N.C: Quina es la seva ciutat natal?

M.G: Barcelona ciutat, i vaig créixer allí.

2- N.C: En quin any va néixer?

M.G: Al 1936

3- N.C: En quin any va anar a viure al Pallars?

M.C: Anar a viure...no m’he recordo bé, restant els anys que fa que visc aquí...dons al 1988

4- N.C: I quants anys fa llavors que viu al Pallars?

M.G:Fa 19 anys , però en fa més que estic venint aquí al Pallars, que estic fixa vivint aquí aquests anys, 19, però que voltem per el Pallars fa 49 anys.

5- N.C: Té altres germans o parents vivint al Pallars?

M.G: Aquí al Pallars una filla i una néta, que viuen també en aquest poble, però els altres fill estan a Barcelona amb els meus altres néts.

6- N.C: Va ser gràcies a ells que vas venir aquí?

M.G: No, Primer vaig venir jo, i després varen venir elles.

7- N.C: Vius amb més persones a casa teva?

M.G: No, visc jo sola.

8- N.C: Perquè vas prendre la decisió d’anar a viure al Pallars?

M.G: Perquè quan em vaig retirar de la feina, era un lloc què venia sempre de vacances i m’agradava molt, i llavors em va entusiasmar quedar-me a viure aquí, hi havia coses que m’agradaven, a més en aquella època els avis es van morir, els fills es van independitzar, i per estar sols a Barcelona varem dir, pugem al Pallars que tenim bons records d’allí.

9- N.C: Havies estat abans al Pallars?

M.G: Ui, sí, fa molts anys que pujo per el Pallars, venia amb la meva família, amb el meu marit i els 2 fills petits

10- N.C: Els teus fills han nascut o crescut al Pallars?

M.G: No, no però han pujat molt des de que eren petits, i la que s’ha criat al Pallars és la meva néta, què va venir quant tenia només 5 mesos, el que ha fet que estigui adaptada aquí, i encara s’està criant, què es molt jove.

11- N.C: En arribar, vas trobar un habitatge adequat?

M.G: Sí, no em va costar trobar-lo perquè ja el teníem des de feia molt temps, veníem aquí a estiuejar amb la família.

12- N.C: Els primers dies vivint al Pallars, com et senties?

Estupenda, m’encantava, m’agradava sobretot per el riu, perquè el meu marit era pescador, i també el paisatge. Quant vàrem venir teníem ganes de conèixer tots els racons i fèiem moltes excursions, anàvem a pescar i ens emportàvem el dinar

13- N.C: Et va costar fer amics aquí al Pallars?

M.G: Gens ni mica, vaig tindre una bona relació des de el començament, molt bona relació.




14- N.C: Ara et sens integrada aquí, o te’n tornaries cap a la teva ciutat?

M.G: Estic molt integrada aquí, però me’n entorno cap a la meva ciutat, me’n entornaré quan sigui més gran, més vella, llavors vull tornar a Barcelona.

15- N.C: Què es el que més t’agrada del Pallars?

M.G: La naturalesa, els seus rius, el paisatge verd...es el què més m’agrada del Pallars Sobirà.

16- N.C: Quina avantatges i desavantatges hi trobes aquí?

M.G: D’avantatges la tranquil·litat, molta tranquil·litat i que s’hi està molt bé, i de desavantatges en el meu cas el transport, perquè soc gran i per bellugar-me em costa, em costa bastant, haig de dependre sempre d’un o altre.

17- N.C: De què treballaves? Vas trobar feina aquí?

M.G: Treballava amb figures de porcellana, tenia la botiga i el taller, i treballava moltes hores al dia, però estava bé. I quant vaig arribar aquí ja estava jubilada.

18- N.C: La teva vida et va millor, pitjor, o igual que abans de marxar?

M.G: Igual, bé, va transcorrent amb les coses bones i dolentes que porta la vida mateixa.

19- N.C: Com ha canviat la teva vida al haver vingut a viure aquí?

M.G: Em va canviar per bé, per la tranquil·litat, i la meva salut, el clima em va anar molt bé.

20- N.C: Vas de vegades al lloc on vivies abans?

M.G: Sí, no hi vaig les vegades que voldria però hi haig de baixar per els metges, o per visitar la família, el meu germà o els fills, llavors hi vaig sempre.

21- N.C: Què en van pensar les persones de la teva ciutat de què marxessis?

M.G: Ui, pensaven que estava boja, deien que me’n anava molt lluny, que trigaria a veure’ls però després ja no ho pensaven, van veure que jo estava molt més bé per la salut, i ells també van estar més tranquils, però quan neva em telefonen sempre i diuen que dec tenir molt fred, però els hi dic que aquí no en passem de fred, estan a casa amb la calefacció, a dins de casa s’hi està bé.

22- N.C: T’ha agradat que et fes l’entrevista o t’has sentit incòmoda?

M.G: No, m’ha encantat que em fessis l’entrevista, m’ha agradat molt.


2.2-Abans de marxar:

En aquella època, Montserrat tenia una botiga de porcellana, primer tenia un taller, en el què hi treballaven moltes hores. Tenia fills petits. La seva vida era molt tranquil·la. Montserrat va treballar molt fins a la jubilació, què es quan va venir a viure al Pallars, ella opina què la seva vida es molt senzilla. El viatge no li va costar gens, en aquella època, els avis se l’hi van morir i els fills es van independitzar. I es van quedar sols ella i el seu marit, i pensar què per estar sols a Barcelona, era millor pujar a Llavorsí, al Pirineu, què es on varen fer vacances i van passar bones estones. Es van decidir quedar-se aquí i els hi anat prou bé. El aire d’aquí troben què es més sa que el de la ciutat.

2.3-Els primers temps:

Els primers temps eren perfectes perquè varen fer un munt d’excursions. Llavors encara eren bastant joves i tenien moltes ganes de conèixer tots els racons del Pirineu, i molts dies anaven per les muntanyes, fent excursions i emportant-se el dinar. També varen anar a pescar. Per ells era perfecte. Més tard vàren venir la filla i la néta a viure, i també els hi va anar bé.

2.4-Al cap dels anys:

Al cap dels anys, tot anava bé, la seva neta i filla varen venir a viure al Pallars, encara què en un pis separat, però al mateix poble. Montse s’ha integrat aquí i li agrada el Pallars. Ara continua vivint aquí, encara què al cap de uns anys, cuan sigui més gran, se’n tornarà cap a Barcelona. De moment creu que la vida aquí li va bé per a la salud, i creu que a l’hivern tampoc fa tan fred, estant a casa amb la calefacció.

La immigració al Pallars




En les comarques del Barcelonès, els immigrants han anat disminuint, mentre que en el Pallars i l’alt Pirineu, han anat augmentant. La majoria d’aquests immigrants son bolivians, equatorians, romanesos i àrabs. En les zones rurals poc poblades del Pirineu, aquests immigrants troben feina, i treballen en hotels, restaurants, en el manteniment de les instal·lacions de les pistes d'esquí i en la construcció. Els immigrants s’han repartit per tot el territori Pallarès. En aquests pobles en què s’instal·len, la gent no està acostumada a rebre molts immigrants, però hi ha molts immigrants què opten per tornar al país d’origen últimament.

En el balanç de 2006, en els municipis de Barcelona, ha baixat el nombre d’estrangers empadronats, i hi ha agut increments significatius a les terres del Pallars i l’Alt Pirineu, àrees en què els immigrants no hi acostumaven a anar.

En el Pallars Jussà, es on a crescut més la immigració, un 66%, al 2006 hi havien 929 immigrants i al 2007 ja eren 1543. En canvi al Pallars Sobirà la immigració ha crescut un 22%.

Sort ha cridat a 92 immigrants empadronats per renovar la seva inscripció en el registre municipal, els que no acudeixin seran donats de baixa al padró. En aquest poble hi ha hagut un fort moviment de la immigració, hi resideixen 625 immigrants actualment (un 24% de la població) dels més de 2600 habitants què viuen a Sort. La majoria d’immigrants son romanesos.

La vida de molts immigrants es pot dir què es bastant trista. N’hi ha que no saben ni la edat què tenen per exemple. L’únic que els importa es guanyar diners, i poder viure, també poder alimentar a la seva família, que s’han de quedar al país d’origen. Una de les feines més penoses en què es veuen sotmeses moltes immigrants es a la feina de prostituta, moltes son enganyades per gent que els hi promet riquesa, i després els fa treballar d’això. Els nens petits i adolescents es dediquen a robar per poder viure, alguns viuen en barracons i per els carrers.

Habitants d’Espot:

suus

Actualment, a Berrós hi viuen divuit persones empadronades. Les restants set que viuen al poble no ho estan.

Aquesta és la taula d'alts i baixos de Berrós, des de 1996 fins al 2007. Està separada en altes i baixes.

La primera gràfica consta de vint-i-set altes de persones diferents ( ja que una és repeteix ). La segona consta d'onze baixes.

Com es pot observar en la primera gràfica, hi ha un gran augment de gent empadronada en alguns anys. Això s'aprecia l'any 2006, amb les eleccions municipals del 2007 .

Les anteriors pujades de gent empadronada que no viu aquí és deguda, segurament a motius fiscals.

Les baixes són de dos defuncions (tot i que des del '96 n'hi va haver mès, aquelles persones ja no estaves empadronades). Les quatre persones que van marxar el 2006, i la dona del 2007, eren una família, que va suposar cinc baixes. L'home que va marxar el 2002, en realitat no va marxar, ja que es va tornar a empadronar el 2004, dos anys desprès (ell és repetiex en la gràfica de les altes).

suus Les migracions a Berrós Jussà

Taules, gràfics...

He començat apartat donant un mapa amb la situació geogràfica de Berrós Jussà, perquè estigui mès a l'abast de tothom on està aquest poble on visc, i , perquè us pogeu fer una idea de com seràn les migracions en aquest poble, de 25 habitants, i en el qual centrerè le sentrevistes.

Berrós Jussà, actualment hi viuen 25 persones, però logicament no sempre ha estat així. En el següent gràfic es poden observar els canvis de població.

Analitzant aquest gràfic, podrem veure dos distintius canvis, a mès d'un fenòmen: el despoblament.

• El primer “canvi”, situat al principi del gràfic és bastant incomprensible a simple vista: una devallada de població de 76 a 31 habitants. Si ens hi fixem, però, es veu que entre aquest dos nombres han passat quaranta-tres anys, cosa que explica la baixada.

• El segon punt en que ens fixem és la pujada sobtada de la població l'any 1858. Aquest fenòmen, és força raonable, ja que al 1857, va ser la primera vegada que es feia un recompte autèntic de la població. Els anys anteriors (amb molta diferència entre ells) eren contats únicament per raons fiscals i de manera fàcil: un, dos, tres, cinc ximeneies amb fum o focs, tantes persones aproximadament per foc, i au, recompte fet. Es per aquesta raó la pujada de 1850 a 1858, de 42 a 94 persones.

• Finalment l'última observació que m'agradaria fer sobre aquest gràfic és el despoblament, o la baixada de població en tots els petits pobles. A Berrós, a grans trets, es va donar a partir 1920, una baixada considerable, tot i que on es nota mès és a partir del 1950.

• 

Aquest gràfic tot i que proporciona informació, deixa clar la poca gent que viu a Berrós Jussà, ja que en cap dels casos es supera als tres habitants per grup d'edat i encara hi ha espais en blanc en certes edats.

Tot i això en aquest gràfic s'hi podrien afegir sis persones que no viuen oficialment a Berròs i la gent que hi està empadronada però que no hi viu.

suus Les migracions a Catalunya

La migració, tant a Catalunya com a la resta del mòn no és res de nou. Des del paleolític, amb els primers homínids, que eren nòmades, ja es produïen migracions, per exemple, la dels Homo antecessor, d'Àfrica a Europa. Les colonitzacions tambè són un exemple clar de migració.

A Catalunya, les migracions més importants s'han produït als anys 20, 60 i en els últims anys sobretot.

Als anys 60, el percentatge de migració era d'un 52,8%. Actualment, en l'ultim segle, aquesta xifra ha pujat fins als 90,8%. Això indica una diferència realment molt gran d'un 38%.

En aquests última anys, com ja he dit anteriorment, la migració es basa en gent que ve de països subdesenvolupats. Concretament: Catalunya i la resta d'Espanya estan rebent un alt percentatge de persones procedents de Pakistan, Marroc, Centre i Sud Amèrica, Est d'Europa, Índia, Xina...

Aquesta gent ve amb l'intent d'aconseguir feina, i per tant diners, tot i que la majoria de vegades no és tant fácil com sembla, ja que una part important d'aquests immigrants han passat, o estan passant, per situacions difícils.

Majoritariament el Pallars és el mateix cas: gent de països subdesenvolupats, tot i que tambè hi ha hagut gent que emigrava d'una ciutat a un poble. Aquests són els anomenats Neorurals (Persones de diversa procedència urbana que decideixen establir-se al poble). Aquests neorurals fan que la vida en els petits pobles del Pallars Sobirà recuperin la vida, una vegada perduda quan la gent va anar a buscar feina a la ciutat. Els neorurals, normalment persones joves atretes per el sector turístic i els esports d'aventura, on és fàcil trobar feina.

Com es pot observar en la gràfica anterior, la migració és més gran, cosa que ha comportat a tractar-la diferent. Les migracions per elles mateixes no són bones ni dolentes, sinó que el resultat dependrà de l'ús que en faci: la capacitar d'acollida del país i la d'adaptació per part dels immigrants. Tot i això, actualment, el 42% d'espanyols troba que hi ha “massa” emigrants: algunes causes poden ser que el 45% dels immigrants treballa en economia submergida, hi ha un milió d'immigrants sense papers i 300.000 demanant solicitud...

La mès important, però, és que :

En els darrers tres segles la població catalana s'ha doblat 4 vegades.

suus Les migracions

La paraula emigrar, que he utilitzat anteriorment, perfectament és podria substituïr per les paraules “traslladar-se ” o fins i tot “venir” (s'han traslladat o han vingut al Pallars). Però en realitat migració no és una cosa tant senzilla. Segons el diccionari el concepte de migració és el següent:

“Anar d' una zona de la Terra a una altra zona per tal de residir-hi.”

Per tant la migració és quan algú (A) es trasllada a un altre lloc. Sembla fàcil... Es clar que segons el tipus de migració que faci aquesta persona, podem veure dos tipus:

Emigrar: Deixar el propi país per anar a viure en un altre.

Immigrar: Venir a establir-se en un país que no és el propi.

Aquests dos tipus són difícils de distingir, ja que, per exemple: si jo vinc de EE.UU i m'instal·lo a Llavorsí què sóc? He deixat el propi país per anar a viure a un altre i he vingut a establir-me en un país que no és el propi. Em considero emigrant o immigrant?

Ara una altra pregunta: Quines són les causes? la gent normalment emigra per raons polítiques, econòmiques, religioses, violació de drets, entre d'altres. En els últims anys, però, la migració s'ha basat en migració de persones procedents de països subdesenvolupats a països desenvolupats.

suus Introduccio

Avui en dia les migracions són un tema molt polèmic i del qual es parla molt. La gent sap que existeix pels mitjans de comunicació, pero tambè pel que pot viure dia a dia: gent que no es del propi país caminant pel carrer, muntant negocis, xerrant, i fent tot tipus d'activitats.

Tot i això la gent sap poques coses dels emigrants. En aquest treball farè vàries entrevistes a persones, per conèixer de primera mà les raons perquè venen al Pallars, que els hi ha impulsat per venir? Crec que es una cosa curiosa que jo mateixa he pogut descobrir i que he trobat realment interessant. Gràcies a aquest treball he descobert aspectes generals de la immigració, i que gent de procedència molt diversa aquí han fet la mateixa cosa: han emigrat al Pallars.